El món cada cop es fa més petit i es que ja som més de 6000 milions de persones.
D'aquestes, prop de 900 milions moren de gana (FAO) i per qüestions de supervivència és veuen forçades a emigrar cap al nostre continent: Europa.
S'estima que hi ha suficient arroç, blat de moro i altres grans produits per a proveïr a cada ésser humà del globo unes 3.500 calories al dia (Rebelión.org), per tant de moment el problema no es el menjar, sinó la manera en que s'està repartint.
Cal comentar que aquesta situació ha estat causada per la pròpia Europa, durant el segle XIX i la anomenada colonització. Durant moltes dècades hem estat privant-los dels seus pròpis recursos econòmics i extreient-ne d'ells el màxim profit, així debastant paisos sencers.
Aquest fet no és fàcilment reparable i cal prendre consciencia dels danys causats.
I el millor per començar a intentar arreglar-ho, és aprendre a conviure entre nosaltres més enllà del sexe, l'estatus o la raça.
Molt interessant aquest blog! I no és veritat que no hi així prou menjar per a tothom, al contrari, n'hi ha de sobres, el problema som nosaltres mateixos. A més es curiós veure com aquells països que tenen més percentatge de pobresa, en realitat són els que tenen més riquesa en quant a metèries primeres com el carbó, els minerals... però són els de fóra els qui exploten aquestes mines i se n'aprofiten deixant a aquestos països sense recursos. Una llàstima!
ResponEliminaEi molt bé el blog!! Crec que teniu tota la raó i que hem d'intentar ser més solidaris els uns amb els altres. El fet de com s'utilitzin els recursos és molt difícil de canviar ja que son molts anys que s'està fent el mateix i crec que seria un intent sense èxit. Tot i així espero que amb el temps la gent arribi a pensar com vosaltres i puguem canviar tot això entre tots deixant estar els petits rasgos que ens diferencien els uns dels altres!
ResponEliminaSeguint amb aquest argument basat el l'explotació dels recursos naturals i la seva indiscriminada i descompensada distribució, podem parlar de l'anomenat comerç just, que té com a objectiu primordial lluitar contra la pobresa en els paisos en desenvolupament a partir de la comercialització justa, en quant a preus de exportació dels recursos autòctons d'aquests paisos. El que pretenen aquestes organitzacions és que els consumidors dels productes donen el que es mereixen economicament als que han treballat el producte a partir de la materia primera (un exemple seria la compra del café, aliment importat però del cual la major part del preu es destina a multinacionals, proveïdors, etc) Per a informar-nos mes sobre aquest tema podem visitar webs destinades íntegrament al comerç just com ara comerciojusto.org, comerciojusto.com entre moltes altres internacionalment com Intermonoxfam.
ResponEliminaCrec que es un bon tema per un blog, a més centrat a Lleida perquè és una capital on la presència d'immigrants és molt gran i on s'haurien de canviar una mica les percepcions tradicionals negatives vers ells. Molt bé Joan i mark.
ResponEliminabon blog nois! gràcies per tractar aquest tema tan delicat amb gran elegància.
ResponEliminabona feina!
Molt bé plantejat aquest tema amb una bona iniciativa. Realment és trist saber quantes persones moren de gana sense poder posar-li fi, crea impotència perquè tot està tan malament repartit. D’altra banda, la gent que ha d’immigrar és bàsicament per buscar una qualitat de vida i poder millorar en tots els aspectes necessaris i vitals. També hauríem de ser més conscients del que ens envolta i facilitar la immigració, malgrat les diferències culturals.
ResponEliminaSegons la meva opinió, aquest bloc tracta un tema molt important sobretot avui en dia, on la presència de la immigració es bastant forta.
ResponEliminaCulturalment desde fa anys,s'ha justificat el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, a segregació social, a destrucció física simplement depenent del seu origen...per això crec que la gent s'ha de concienciar de tot el que han sofert i ser més solidaris uns amb els altres!
Molta sort amb el vostre projecte
Tenim molt clar que al món hi ha els que viuen envoltats de riquesa i els que en canvi, no tenen res per a la seva supervivència, no existeix un punt intermig, on existeixi la convivència i l'ajuda mútua, sempre hi ha per davant uns interessos i uns beneficis que produeixen aquesta enorme desigualtat. Sembla mentida que això sigui possible però cada cop estem "treballant" i seguint cap aquesta tendència. Respecte al blog, bon treball companys!
ResponElimina